Eulogio Pleguezuelos un terrassenc que va estudiar
Belles Arts a la Llotja de Barcelona i va exercir de professor a l’Escola
Tecnos de Terrassa, sempre ha estat un gran esportista i amant de l’art. Fa poc
va començar a pintar, després d’haver superat dos càncers, i va exposar la seva
obra a la Biblioteca Central. Diu que no serà l’última que farà i a més li
agradaria poder vendre’n algun per destinar els diners a causes necessitades.
També té en preparació un llibre on explica tota la vivència de la seva malaltia,
que esperem presentarà a la bct. Ens va semblar una bona idea fer-li una petita
entrevista, doncs aquesta exposició va tenir molt de ressò entre tots els
visitants i usuaris de la biblioteca.
Biblioteca Central:
Primer de tot, donar-te les gràcies per atendre'ns. Has exposat una col•lecció
de quadres a la nostra biblioteca que ha tingut molt èxit de visitants.
Eulogio: Gràcies a
vosaltres, per donar-me l’oportunitat de compartir les obres amb altres
persones. Estic molt satisfet, perquè el meus quadres hagin pogut estar
exposats, durant dues setmanes, en un ambient únic on es pot olorar la cultura
dels llibres i dins un ambient serè. Dos mitjans de comunicació, diferents,
però que tenen molt en comú, crec que han sabut conviure en harmonia. Em trobo
molt feliç, perquè he pogut comprovar que tot l’esforç dedicat, en aquest
projecte, ha estat sobradament recompensat.
Biblioteca Central:
Ens agradaria que ens expliquessis què et va impulsar a pintar.
Eulogio: Crec, que el
pintar és un impuls amb el que vaig néixer. Quan era petit dibuixava coses que
imaginava o veia al voltant meu. Fa quasi cinquanta anys, recordo com dibuixava
i pintava a sobre de qualsevol suport que trobava al meu abast: fulls de paper
on a la meva mare li embolicaven els aliments, tapes de les caixes de
sabates... i també a sobre d’alguna de les parets de casa.
Als estudis de batxillerat, el professor de dibuix em
va motivar perquè anés a estudiar a l’Escola de Belles Arts de “la Llotja” de
Barcelona. Va ser molt dur, perquè la meva família no es podia permetre que
deixés de treballar (fa quaranta anys, els temps no eren como ara...).
Els següents anys pintava molt esporàdicament, per la
feina com dibuixant en un estudi d’arquitectura, la família, l’esport etc. En
les diferents etapes que ens va posant la vida, de vegades no ens queda un
altre remei que deixar de fer algunes coses, per poder fer d’altres.
És en aquesta altra etapa on em trobo ara i que va
començar fa uns cinc anys, on un càncer em va triar, en dues ocasions. La meva
vida es va aturar de cop, amb un abans i un desprès... La malaltia i la
necessitat d’exterioritzar emocions, em van impulsar a tornar a pintar de nou.
Biblioteca Central:
Amb l'exposició també vas deixar una llibreta perquè qualsevol persona pogués
deixar la seva opinió. Ara que ja has tingut temps de mirar-t'ho amb calma, ens
podries dir si la gent ha deixat alguna impressió per escrit? N'hi ha cap que
et cridi l'atenció especialment?
Eulogio: Sí, moltes i molt
variades. Disset pàgines per les dues cares. Aprofito per donar les gracies a
totes les persones que han dedicat una mica del seu temps a observar
l’exposició. Per mi es el millor premi que podria rebre. Els escrits, són tot
un regal, cadascun d’ells els tindré ben guardats al meu cor. Cada frase
d’aquesta llibreta, té un significat molt important per mi, podria triar
moltes, però especialment he triat cinc:
“Soc una senyora de 69 anys i m’agrada’t molt la seva
obra. Soc jubilada però si no ja m’hauria quedat la meitat dels quadres,
continuí així son fantàstics.”
“Amb els teus dibuixos m’has emocionat. Les teves
pintures transmeten molts sentiments. Si hagués de triar-ne alguna , potser em
quedaria amb les dues que al veure-les se m’ha fet un pessic a l’estómac:
“Roselles” i “Enyorança” . M’han fet pensar en aquells moments que enyores
possiblement.
Moltes gràcies per deixar-nos gaudir del teu tresor.”
“Me has dejado sin palabras...Ha sido emocionante ver
tus obras tan llenas de sentimientos. Es fantástico que puedas compartir con
nosotros, toda esta riqueza de sensibilidad a la vida.
Te felicito de todo corazón y te animo a que sigas
siendo así...”
“Me ha encantado muchísimo. Ojala que esa fuerza
interior te ayude en la vida, para seguir creando y ver el mundo con buen
futuro... Los cuadros son maravillosos, muy bien.”
“És extraordinària! És la primera exposició de pintura
que m’he mirat amb entusiasma. En concret m’ha sobtat molt “El Adéu”. M’ha
emocionat”...
Biblioteca Central: Aquests
quadres, què representen per a tu? La teva intenció quan els pintaves era
transmetre alguna emoció o senzillament la idea era que cadascú interpretés
allò que li inspirava?
Eulogio: Aquests
quadres representen el punt de inflexió de l’abans i desprès d’una vida,
tallada per una dura malaltia. Cada un d’ells vol transmetre, en les seves
formes, colors i missatge simbòlic, el dolor, impotència, lluita, força,
felicitat, empatia... i el agraïment a la vida, per deixar-me l’oportunitat de
lluitar.
Per una banda, la meva intenció amb aquesta exposició
va ser intentar transmetre emocions i poder comprovar si arribaria el meu
missatge. Per altra banda, també volia deixar que cadascun pogués interpretar i
dir el que volgués. L’art és molt personal, i per mi tan important és la
crítica d’una persona entesa, com la d’una persona que no entén.
Basant-me en els comentaris escrits, crec que
l’objectiu ha estat sobradament aconseguit, tots ells m’han deixat una empremta
molt positiva.
Biblioteca Central:
Tens pensat fer una altra exposició o has rebut ofertes per fer-ne?
Eulogio:
Sí, si la meva salut em deixa, perquè cada dia he de lluitar amb moltes
seqüeles...
No, no he rebut cap oferta, per fer-ne un altra, el
mon de l’art és molt complicat, per no dir impossible, si no tens un bon padrí,
la veritat és que m’agradaria trobar, perquè tinc el cap ple de idees, però les
butxaques buides.
Biblioteca Central:
T’agradaria vendre els teus quadres?
Eulogio: I tant que
m’agradaria que en la pròxima exposició, pogués vendre algunes de las meves
obres. Tot i que estan en projecte, en part ja no són meves, perquè els diners
que pugui treure, del meu temps i feina, els donaré a persones necessitades.
Biblioteca Central:
Sabem que has escrit un llibre on relates la teva experiència amb la malaltia
que has patit, i fins i tot has trobat un editor que te'l publicarà.
T'ha servit com a teràpia? Si fos ara, canviaries
alguna cosa?
Eulogio: Sí,
moltíssim. En principi aquest llibre va començar com una mena de diari en el
que anava escrivint moltes coses que van canviar de sobte la meva vida. Així
com preguntes de difícil resposta, que mai abans em vaig plantejar, estratègies
mentals, etc. El fet d’haver treballat durant uns vint-i-cinc anys com a
professor i tenir una estreta relació amb persones, pensava que era més que
suficient, per conèixer als essers humans, però la malaltia m’ha demostrat que
no.
Malgrat tot, sóc una persona tremendament feliç,
positiva, sense por, lliure mentalment i privilegiada, perquè no totes les
persones tenen l’oportunitat de fer el curset de vida, que jo he fet i poder-lo
explicar.
No, canviaria cap cosa, que pogués distorsionar la
realitat dels fets, perquè llavors deixarien de ser reals i naturals.
Tots el diners que pugui obtenir, també, els destinaré
per ajudar a malalts, persones necessitades o investigació del càncer. Si faig
això no és pas perquè em sobrin els diners. És perquè em trobo molt
solidaritzat i agermanat amb la gent que pateix i la vida no els tracta gaire
bé.
Biblioteca Central:
Finalment, després d’aquesta primera incursió en el món de la pintura, tens
pensat provar altres tècniques artístiques?
Eulogio: Sí,
m’agradaria treballar e investigar en altres procediments pictòrics, continuar
el dibuix a plomí i fer alguna cosa d’escultura.
Biblioteca Central:
Gràcies per atendre’ns, Eulogio, et desitgem el millor a partir d'ara.
Eulogio: Gràcies
de tot cor, a tots vosaltres, per donar-me l’oportunitat de fer un dels meus
somnis realitat i el tracte professional i humà, que he rebut per part de
cadascuna de les persones, que he tingut la sort de conèixer i parlar.
